Joaquim Gonzalez i Caturla, autor de Rondalles de l'Alacantí, explica a la introducció del llibre com en moltisimes ocasions, amb la recerca de contes populars, es trobava amb un mateix comentari: Aci a Alacant no hi ha res. Cosa que no es certa. Però son molts els que per aci es deixen dur per aquest tipus de pensament. I de vegades sorpren la quantitat de esdeveniments populars que es donen en les comarques alacantines. Manifestacions populars que s'allunyen molt d'altres que es celebren al llarg del territori valencià, i que a diferencia d'estes, necesiten d'algun col·lectiu que les suporte i organitze. Aleshores festes com les ahir presentades del Virrei de Ibi, o com les que Laura Lorenzo ens ha enviat hui d'Agost, on es la força de la tradició la que meneja i trau a la gent al carrer, fan que eixe tan estes comentari de "aci a Alacant no queda res" siga tan sols un desafortunat comentari.
Les Danses del Rei Moro d’AGOST
El dia 8 de desembre els danseros (tots els jóvens de 18 anys) lligen el pregó, on fan una crítica humoristica de tot allò que ha succeït en el poble durant l'any. El pregó es repeteix tantes vegades com bars hi ha en el poble.
El dia 8 de desembre els danseros (tots els jóvens de 18 anys) lligen el pregó, on fan una crítica humoristica de tot allò que ha succeït en el poble durant l'any. El pregó es repeteix tantes vegades com bars hi ha en el poble.
Les danses s’acompanyen amb la dolçaina i el tabalet i participen els joves que arriben a la majoria d'edat cada any, als que es conéixen com danseros, i molta gent coneixia com els Quintos.
Les Dances es celebren del 26 de desembre a l'1 de gener (excepte el dia 31), per la vesprada (17:30 hores) a la plaça del poble.
El dia 27 per la nit a les 21 hores es fa la serenata a la Reina Mora on li canten familiars i amics unes albaes (o semblant) acompanyades de dolçaina i tabal. Puc dir-vos que almenys els veïs i amics inventen i preparen més de 50 estrofes per cantar-li, altres les improvisen. Cal dir que al local on fan la serenata es convida a la gent que assisteix a dolços (bunyols de carabassa) i mistela.
I el mateix dia 27 per la nit es la Nit dels Coets, una altra tradició en la que participen joves i majors, que consistix en anar tirant "carretilles" (coets borratxos) al Rei Moro durant el seu viatge pels carrers del poble. Aquest va acompanyat pels danseros que deuen anar amb ell fins que es creme el palis, una estructura de fusta i canyes sota la qual va passejant el Rei Moro.
Aquesta lluita de coets contra ell, es la semblança d’una guerra contra el Rei moro que vol emportar-se a la xica mes guapa del poble, la Reina Mora.
En acabant, deuran penjar les taronges als balcons de la plaça, les quals es despenjaran el dia 1 de gener pels xics que seran danseros l'any següent.
El dia gran de les danses es el 28 Desembre per la vesprada; dia en el que el Rei Moro les presidix ballant amb la Reina Mora de parella i amb la resta de parelles (danceros de 18 anys) que van vestides de nuvia d’Agost i ells de traje amb barret negre al cap. Tant el Rei com la Reina mora van vestits amb trajes de moros i arriven a la plaça amb un bonic cavall.
Text enviat per:
Laura Lorenzo* (Un altra Estrellita Marinera)
*En el e-mail enviat al So de la Terra Laura ens diu que el text l'ha tret de www.alicantevivo.com i retocat una miqueta.
Pau
/ Website
(30.12.08 08:14)
Eixe vídeo que has penjat ja elvaig posar jo a alicante vivo, i el va penjar un amic meu. És més, el que toca la dolçaina ahí soc jo.
El text està extret també del blog, excepte un parell de paràgrafs finals.
"i molta gent coneixia com els Quintos." és una frase errònia, ja que els quintos són els xics de 19 anys, que el dia 1 de gener s'uneixen als danseros per a escenificar la guerra contra els "naranjeros" amb paperades, que són cartutxos de papers farcits de boletes d'anis i caramels.
"que vol emportar-se a la xica mes guapa del poble, la Reina Mora." crec que és una interpretació prou personal i que no s'hauria d'afirmar amb rotunditat, sinó que forma part del conjunt d'interpretacions que se li han donat a esta festa tant nostra.
Salut!
Laureta
(30.12.08 09:02)
HOLA Pau!! Potser no siga tot cert o hi hajen diferents interpretacions però es el que vaig poder escoltar de gent major del poble, de paraules d'una cantaora i conversacions a la plaça.
Aixi i tot esta molt be aquest tipus de critiques constructivistes, sempre que siga per millorar el coneixement de les nostres tradicions.
El So de la Terra
/ Website
(30.12.08 12:02)
En primer lloc vull donar la benviguda oficial al So de la Terra al Pau. Moltes gracies per participar!
Com hauràs pogut comprovar al final del text es cita les fonts. Laura especifica que el text esta tret de la web de Alicante Vivo i que ella la retocat.
Totes estes festes en les que intervenen els fadrins tenen en moltisimes ocasiones els seus arrels en les festes de quintos. Els quintos eren els fadrins amb edat per a fer el llarguisim servici militar. I estant en edat de anar arreplegaven diners per poder fer festa i acomiadar-se. Al desapareixer els servici militar i no tindre sentit els quintos, la festa continua amb noms diferents.
Tal volta, ho desconec, els dansereos podrien haver sigut els quintos d'Agost que al poble se'ls coneixia com a dansereos perque les festes giraven en torn a les danses, i que la gent gran els diga quintos per eixa rao. No ho se, però pot ser una explicasió per la qual gent gran del poble li va contar aixó a Laura, no ho se.
louis vuitton
/ Website
(17.7.10 01:46)
Not much has changed since the first lv handbags purses were made available in France during the 1880s. lv wallets had a dream, and in time George Vuitton - Louis Vuitton's son - made that dream a reality. louis vuitton purses actually started his business not as a handbag king, but as a luggage manufacturer.
