L'ametller de sempre, ha sigut un abre que m'agradat molt. Abans, quant el meu poble encara tenia horts al mig del poble i per tot arreu havien "barranquets" on poder anar a jugar, els ametllers eren una visió quotidiana. Hui es tan sols un privilegi.

De xiquets tot es una aventura i de vegades trobe molt a faltar eixa tendresa de quant era un marret. Eixa capacitat de convertir quasevol troballa en un tresor i fer de les flors i les ametlles verdes i tendres la millor de les gepolies. I abans, quant en el meu poble encara es podien trobar les bases de reg d'antics horts de secà ens encaramavem als ametllers i menjavem ametlles verdes. Ara ja no queden Ametllers, tot es ciment i rajoles.

Doncs be, vaig a contar-vos una rondalla molt curteta pero molt bonica. L'historia d'una princesa escandinava que va vivir per aquestes terres fa molts anys. La princesa escandinava va vindre a viure a Xixona quant es va casar amb el rei d'aquestes terres. La princesa enyorava molt el paisatge tot nevat del regne on va naixer i va creixer en companyia de el seu pare, el Rei d'Escandinavia. I cada dia que pasava lluny de la seua terra la princesa es posava cada vegada mes trista, i el rei de Xixona veient la tristor de la seua muller va decidir fer-li un regal per a que es posara contenta. El rei estimava molt a la princesa i per aixó va manar plantar ametllers per tota la comarca. Per totes parts del seu regne va plantar ametllers. I arrivà un dia fred de febrer en que el Rei va visitar a la princesa escandinava a la seua cambra i li va dir:

-Amor meu, no puc dur-te la neu del teu enyorat regne, però vull fer-te un regal per a que sapigues quant t'estime.

I junts es van asomar a la balconada del palau i van veure com de bonica estava la vila tota blanca de la flor de l'ametller. I com la blancor es perdia en l'horitzó perque el rei havia manat plantar ametllers per tot el seu regne, fins a la bora de la mar, on el blanc de les flors de l'ametller es barrejava amb la blanca bromera de les ones de la mar. La princesa, en vorer tota aquella bellesa, per primera vegada va somriure des del moment que va arribar a estes terres. I des d'aquell moment mai mes es va posar trista, doncs amb l'arrivada de la primavera el seu regne es tornava tan blanc, tan blanc com la neu.